Quim Fontané

Campió del món Kayak Freestyle

Era la meva última oportunitat per complir el meu somni: ser campió del món

Boig pel freestyle i el seu kayak, en Quim sempre ha tingut l'ànima lliure i el pensament al riu. És un noi de vint-i-set anys, enamorat del piragüisme i els salts d'aigua. Una passió que l'ha portat molt lluny, fins a convertir-se en campió del món al Mundial de kayak freestyle K1 2017, la modalitat reina d’aquesta disciplina.

El freestyle anava tant amb ell i era un somni tan poderós des de tant petit, que si no hagués aconseguit guanyar el campionat, li hauria deixat una marca important. Estava acabant els estudis, aviat hauria de buscar feina i tindria menys temps per entrenar. En el fons, ell sentia que era la seva última oportunitat. Ho va donar tot i el va guanyar. Segons ell mateix, probablement se’n va ensortir més per les ganes i la força interna que portava dins que per ser el millor tècnicament; una força que no sap d’on va sortir, assegura.

Sempre ha tingut molt clar que l'origen d'aquesta passió va néixer a Salt.

Un dels seus primers records és d'ell de molt petit acompanyant als seus pares al riu Ter, abans fins i tot d'haver pujat mai sobre un kayak, potser fins i tot de saber nedar. Els seus pares, juntament amb una colla d’apassionats del kayak, van fundar l’escola de piragüisme Salter i en Quim ho va viure des dels primers anys de la seva vida. Ja des de nen, es veia que en Quim ho duia a la sang.

Amb vuit anys, mentre la majoria de nens i nenes de la seva edat jugaven al parc, en Quim ja dominava l'art del piragüisme. A la zona de la Pilastra, allà on el riu Ter es troba amb una petita illa pedregosa, en Quim hi passava els dies amb una colla de nens més grans que ell. D'aquell grup d'amics va néixer un grup de palistes saltencs que avui en dia han guanyat campionats nacionals i internacionals. "No sé d'on ve, però la màgia del Ter ha fet que surtin palistes de primer nivell", diu.

Tot i les obres que es van fer al Parc d’Aigües Braves de la Pilastra, al Ter encara no hi havia cap onada de competició de nivell i els palistes no es podien entrenar de manera professional. Va ser en Quim qui va anar movent les pedres, d'una en una i per l'aigua, fins a aconseguir una onada per a poder entrenar. “Sempre havia sigut un somiatruites i havia confiat en que ho aconseguiriem, però mai hagués dit que arribariem tan lluny”, diu. Anys després l’ajuntament va ajudar-lo a millorar aquestes instal·lacions fins a aconseguir l’escola de piragüisme que és ara; un petit paradís que s'ha convertit en el món d'en Quim i dels joves palistes que segueixen el seu exemple.


https://www.instagram.com/quimfontane/