Des d’aleshores, mai va deixar de pintar. Ho veia com una afició de la que mai podria viure i per això va seguir estudiant i treballant en altres àmbits. Fins que la passió es va convertir en obsessió. “Trobes el teu llenguatge i comences a conèixer els teus gustos”, explica. I amb un estil que començava a definir-se, va sentir que necessitava dedicar la seva energia a allò que més li agradava. “No em veia canviant vidres tota la vida però si pintant. Ho vaig deixar tot i vaig tenir la sort que em va funcionar molt ràpidament”.

Va ser a la fira de Tots Sants, a prop de Salt, que va decidir anar amb tot el que havia pintat fins aleshores. I ho va vendre absolutament tot. Alló va ser una gran empenta per continuar la seva trajectòria.

“Si no aconsegueixes el resultat amb el primer traç, estàs perdut. Sí que a vegades ho pots reconduïr però perds la frescor i la personalitat”, diu.Sense una meta fixa, experimentant amb la matèria per sobre de les temàtiques i trobant noves vies a cada pinzellada que el sorprenen dia rere dia. “Això és el que et manté viu en aquesta feina.”