La llibertat que sentia de petita, quan ballava amb els seus amics, va deixar de sentir-la d’adolescent. Recorda com, d’un dia per l’altre, l’únic lloc on podia seguir ballant era a la intimitat de la seva habitació on passava hores i hores d’amagades mirant vídeos de ballarins. “M’estimo moltíssim a la meva mare i ella a mi, i sé que vol el millor per mi”, explica la Makady. Però el que és bo per una, potser no ho és per l’altre. Quan va començar a créixer, la seva mare li va ensenyar a cuinar, netejar i estar-se a casa. Tothom creia que una dona com ella, africana, musulmana i en un pais de blancs no podria ballar com ella volia. No l’acceptarien, però Makady no deixaria d’intentar-ho.

Recorda la plaça Llibertat com el lloc on ella i els seus amics se sentien ells mateixos; on va començar tot. No importava quan lluny marxés, quant de temps passés fora, que el seu cor sempre va ser a Salt. “Aquí tinc a la meva gent i, sobretot, el meu ball”, diu. Va ser el programa de Fama el que la va acabar d’animar a pensar que ella també podia ballar, pujar a un escenari i sentir-se tan lliure com a la seva habitació.

I així ho va fer. Per molt que els que l'envoltaven li deien que no podria viure de la dansa o la seva família no ho veia amb bons ulls, la Makady va decidir lluitar pel seu somni.

Mai ha pogut deixar de ballar. “La música i la dansa eren l’única cosa que em salvava dels pitjors moments”, diu i estava clar que també podria animar als altres. Va començar donant classes a les escoles fins que poc a poc ha pogut crear el seu propi projecte personal: K-free. Una escola d'afrofusió, però també un espai ple d’energia, màgia i, sobretot, llibertat.