Va ser a la fira de Sant Narcís quan va trobar un petit objecte que li canviaria la vida per sempre: la seva primera càmera. Potser va ser en aquest moment quan va néixer l'Eddy com a fotoperiodista. "El pesat de la càmera", que deien a l'institut però que gràcies a la seva inquietud per capturar moments ara tota la seva colla pot gaudir d'un petit tresor, les úniques fotografies que hi ha d'aquella època.

Autodidacta i amb les coses molt clares, l'Eddy sabia que volia fer fotos, encara sense saber que era el fotoperiodisme ni cap a on havia d'anar. Però ell, que creu molt en la màgia, sap que en un moment de la seva vida els astres es van alinear. Sense buscar-ho, va tenir l'oportunitat que havia estat esperant sense ni tan sols saber-ho. I no la va deixar passar.

En aquella època treballava pintant, no sabia ni com funcionava un diari per dins i encara estava aprenent fotografia, però els responsables de redacció del diari van veure quelcom especial en ell i hi van apostar. Així va entrar a Nou Diari. Era un diamant per polir però que ja començava a brillar. De seguida es va posar a cobrir tota mena d'esdeveniments, que vivia com una aventura on no sabia on aniria al dia següent. "A Nou Diari vaig fer de tot, ho vaig viure com un somni", diu.

Des d'aleshores la màgia sempre l'ha acompanyat, ha pogut fer sempre el que li ha agradat i viure d'això. Sempre treballant per més d'un client i el telèfon sempre sonant, creu que el seu esforç per treure la millor part d'ell mateix ha estat el motiu pel qual sempre ha estat en moviment. I és que per l'Eddy, tot comença amb un somni.