Primer concert del Black Music Festival de Salt
Una maleta plena de ‘soul’
“Sempre porto una maleta de discos… invisible”, va dir Myles Sanko, i a continuació el cantant britànic va treure un disc –òbviament invisible– de la maleta en qüestió i va començar a cantar Lovely day, de Bill Withers (1938), un dels seus herois musicals. En la seva memorable actuació de divendres a La Mirona, que va inaugurar el Black Music Festival, Myles Sanko va recórrer a la seva maleta màgica en un parell d’ocasions més: ho va fer per introduir el medley de Mercy mercy me (The ecology) i What’s going on, de l’immens Marvin Gaye (1939-1984), i, més tard, una impetuosa relectura de Take me to the river, d’Al Green (1946). I per obrir els bisos, molt reclamats pel públic, va repescar Hard to handle, d’Otis Redding (1941-1967), amb una sonoritat més propera a la versió que en van fer The Black Crowes. En tot cas, les dates deixen ben clar que els referents d’aquest jove cantant, cridat a fer grans coses en un futur no molt llunyà, pertanyen a una altra generació, aquella edat daurada del soul que ell invoca des de l’escenari amb passió, bon ofici i 0% de nostàlgia.
Hem començat destacant les versions, però el concert de Sanko i el seu septet –una competent banda de músics anglesos blancs com la llet: ja se sap que el color, com la mida, no importa– va mostrar també la notable qualitat del seu repertori propi, començant per la vibrant High on you, que va obrir el seu EP de debut, Born in black & white, i també el concert, i continuant amb bona part dels temes del seu esplèndid àlbum Forever dreaming. Amb una simpatia i una energia a prova de bomba, Myles Sanko no va parar ni un moment, apropant-se tant com podia al públic i animant-lo a cantar i a no deixar de banda els seus somnis perquè “sense somnis no som res”. En els bisos, el cantant va cedir protagonisme als músics de la banda, cadascun dels quals va poder mostrar les seves habilitats tècniques en un solo. Tant de bo Myles Sanko arribi a ser algun dia molt gran, una de les grans veus del soul del segle XXI, i puguem dir que el vam veure quan encara era una jove i brillant promesa, al Black Music Festival 2015.
La nit inaugural del Black Music es va obrir amb els parlaments de l’alcalde de Salt, Jaume Torramadé; la tinent d’alcalde de Girona Marta Madrenas i el director del festival, Jordi Planagumà: “Esperem que aquest sigui l’últim any d’aquesta insensatesa que és el 21% d’IVA”, va desitjar. També va destacar el bon nivell que estan assolint els grups catalans, i així ho va demostrar després Frank Knurf, al capdavant d’una banda de vuit músics del país que, tant en les curioses versions –Michael Jackson, Adele i Beyoncé electrificats– com en els potents temes propis en català, van deixar clar que la black music ja no té fronteres, ni secrets, per als músics autòctons.
El Black Music Festival va continuar ahir amb la cercavila de la Girona Marxing Band pel centre de Girona, entre altres actuacions, i per avui hi ha programat un concert de La Soul Machine (6 grans del soul) a Fornells.
FONT: el Punt
